AGRICULTURA
Estadística de superfícies i produccions de cultiu
Terres de secà: es consideren com
a tals les que no han rebut més aigua que la de la pluja durant el període de
referència.
Terres de regadiu: es consideren
com a tals les que han rebut aigua durant el període de referència per mitjà
d'un procediment establit per l'home, siga quina siga la duració o quantitat
dels regs, fins i tot si va ser de forma eventual.
Terres llaurades: són les
que reben cures culturals siga quin siga el seu aprofitament i la data en
què s'haja realitzat dins de l'any agrícola. Es distingixen les següents
classes de cultius:
Cultius herbacis: estan
constituïts per plantes la part aèria de les quals té consistència herbàcia.
Inclouen els grups següents: cereals per a gra, lleguminoses per a gra,
tubèrculs, cultius industrials, cultius farratgers, hortalisses, flors i
plantes ornamentals, llavors i plàntules destinades a la venda i altres cultius.
Els planters destinats a l'ús dins de la mateixa explotació s'inclouen en
els apartats dels cultius corresponents.
Cultius llenyosos: estan
constituïts per plantes la part aèria de les quals té consistència llenyosa.
Una característica comuna a tots ells és la d'ocupar la terra durant llargs
períodes sense necessitat de ser replantats després de cada collita.
S'hi arrepleguen les superfícies destinades a fruiters, oliverar,
vinya, cultius llenyosos en hivernacle i altres cultius permanents.
Se n'exclouen els arbres forestals i els seus vivers.
Guarets i altres terres no
ocupades: són totes les terres
de cultiu en descans o no ocupades durant l'any per qualsevol
motiu, hagen sigut o no aprofitades com a pasturatges per al bestiar.
Terres per a prats i pasturatges:
són terres dedicades a la producció
d'herba de forma permanent per un període de cinc anys o més,
que no s'inclouen en la rotació de cultius. Es consideren els tipus
següents:
Prats naturals:
terrenys amb coberta herbàcia natural (no sembrats) l'aprofitament
dels quals no finalitza en recol·lectar-se o ser aprofitat pel bestiar,
sinó que contínua durant un període indefinit d'anys. Requerixen
humitat i admeten la possibilitat d'un aprofitament per sega.
Poden mantindre més de 10 quilos de pes viu per hectàrea i
ocasionalment poden tindre arbres forestals les copes de la
qual cobrisquen menys del cinc per cent de la superfície del
sòl, o matoll (gatosa europea, estepa, llentiscle) que cobrisca
menys del 20 per cent de la superfície.
Pasturatges: es
diferencien dels prats naturals en el fet que els pasturatges es
donen en climes més secs i no són susceptibles d'aprofitament per
sega.
Terres forestals:
es consideren els tipus següents:
Forest per a fusta:
tot terreny amb una “coberta forestal”, és a dir, amb arbres les copes
dels quals cobrixen més del 20 per cent de la superfície del sòl, i
que s'utilitza per a la producció de fusta o millora del medi ambient,
estant el pasturatge més o menys limitat. S'hi inclouen també les
superfícies temporalment rases per tala o crema, així com les zones
repoblades per a fins forestals encara que la densitat de copes
siga inferior al 20 per cent.
Correspon amb les formes de massa denominada forest alta, forest
mitjana i forest baixa destinada a la producció de fusta.
Forest oberta:
terreny amb arbratge adult les copes del qual cobrixen del 5 al 20
per cent de la superfície, i que s'utilitza principalment per al
pasturatge. Segons les espècies es realitza aprofitament de pastura
de glans. Pot llaurar-se en alternatives generalment llargues, amb
la doble finalitat de mantindre una collita i mantindre el sòl net
de matoll.
Correspon amb la forma de massa denominada forest
devesada o forest buida.
Forest llenyosa:
terreny amb arbres de port escarransit procedents de brot de cep o arrel,
o amb matoll o mala herba format per espècies inferiors que cobrixen més
del 20 per cent de la superfície, i l'aprofitament del qual és per a llenya.
Correspon amb la forest baixa pròpiament dita i el matoll.
Terres dedicades a altres usos:
es consideren els usos següents:
Erm a pastures: terreny
ras amb pasturatges accidentals que normalment no arriba a poder mantindre
10 quilos de pes viu per hectàrea.
Espartar: terreny amb
població d'espart la producció del qual es recol·lecta o no. Circumstancialment
pot ser objecte d'algunes cures per a incrementar la producció.
Terrenys improductius: són
aquells que encara que es troben dins de les superfícies agrícoles no són
susceptibles de cap aprofitament, ni tan sols per a pasturatges, com ara
deserts, pedregars, torrenteres, cimals nevats, etc.
Superfícies no agrícoles:
les destinades a altres usos com poblacions, edificacions, camins, carreteres,
vies fèrries, zones industrials, fins militars, etc.
Rius i llacs: són part
de la superfície no agrícola que comprén totes les extensions corresponents
a llacs, llacunes, pantans, tolls, canals i rius normalment ocupats per
aigua, estiguen o no en alguna època secs o a més baix nivell. Estes
extensions es consignaran al màxim nivell normal.
Cens agrari
La població investigada pel Cens agrari comprén les explotacions
agrícoles existents en el territori nacional, a 30 de setembre de 1999, siga
qui siga la persona física o jurídica que actue com a titular i el destí que
es done a la producció agrària.
Explotació agrícola:
és la unitat tecnicoeconòmica de la qual
s'obtenen productes agraris sota la responsabilitat d'un titular. La dita
unitat es caracteritza per la utilització dels mateixos mitjans de producció:
mà d'obra, maquinària, etc.
Superfície total i parcel·lació:
la superfície total de l'explotació està
constituïda per la superfície de totes les parcel·les que la integren: la
superfície propietat del titular, l'arrendada per a la seua explotació i la
superfície explotada d'acord amb altres formes de tinença. Se n'exclouen les
superfícies de propietat del titular però cedides a terceres persones.
Es considera parcel·la o vedat redó tota extensió de terra que està davall
un sol límit, és a dir, envoltada de terreny, edificis o aigües que no pertanguen
a l'explotació.
Superfície agrícola utilitzada: és
el conjunt de la superfície de terres llaurades i terres per a pasturatges
permanents. Les terres llaurades comprenen els cultius herbacis, els guarets,
els horts familiars i les terres consagrades a cultius llenyosos.
Aprofitament de la terra: inclou
tant la superfície de cultiu pur com la part proporcional en cas d'associació
i el del cultiu principal en el cas de cultius successius.
Unitats ramaderes:
les dades de ramaderia s'expressen en nombre
de caps o en unitats ramaderes que s'obtenen aplicant un coeficient a cada
espècie i tipus, per a agregar en una unitat comuna diferents espècies.
Unitats de treball-any: equival
al treball que realitza una persona a temps complet al llarg d'un any.