CULTURA I ESPORT

Estadística de biblioteques

S'entén per biblioteca pública un conjunt organitzat de llibres, publicacions periòdiques, registres sonors i audiovisuals, la finalitat del qual és contribuir amb els mitjans tècnics i el personal escaient, al foment cultural, científic o tècnic, l'ensenyament, la investigació, la formació, el foment de la lectura, l'educació permanent i l'enriquiment de l'oci, la protecció i difusió de la llengua i cultura valencianes, i que, com a centre de cultura d'ús públic i gratuït, estimula i desplega, bé per si mateix o en col·laboració amb altres entitats, manifestacions culturals al servici del ciutadà (art. 2 de la Llei 10/1986, de 30 de desembre, d'Organització Bibliotecària de la Comunitat Valenciana).

Són biblioteques especialitzades aquelles que contribuïxen a la investigació i són útils als organismes i a les societats públiques o privades de caràcter restringit, i atenen una comunitat específica d'usuaris i subministren informació detallada sobre matèries en un camp concret (art. 11 de la Llei 10/1986).

Sistema bibliotecari valencià: D'acord amb la Llei 10/1986 inclou els centres bibliotecaris següents:

- La Biblioteca Valenciana (creada per Decret 5/1985, de 8 de gener, del Consell).
- Els de titularitat estatal la gestió dels quals s'encomane a la Generalitat Valenciana.
- Aquelles biblioteques i agències de lectura creades per convenis formalitzats pel Govern de la Generalitat Valenciana.
- Els que crea la Generalitat Valenciana.

Segons l'article 9 de la Llei 10/1986, en l'àmbit de l'administració local podran subscriure convenis amb el Govern de la Generalitat Valenciana:

- Els municipis de menys de 5.000 habitants per a disposar de servicis bibliotecaris suficients, creant agències de lectura.
- Els municipis de més de 5.000 habitants perquè creen i mantinguen biblioteques públiques.


Estadística de museus

Museus: institucions sense finalitat de lucre, obertes al públic, l'objecte de les quals siga l'adquisició, conservació, restauració, estudi, exposició i divulgació de conjunts o col·leccions de béns de valor històric, artístic, científic, tècnic, etnològic de qualsevol altra naturalesa cultural amb fins d'investigació, gaudi i promoció científica i cultural. (Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià)

Col·leccions museogràfiques permanents: són aquelles que reunisquen béns de valor històric, artístic, científic, tècnic o de qualsevol altra naturalesa cultural i que, per ser reduïts els seus fons, per l’escassetat de recursos o carència de tècnic competent al seu càrrec, no puguen dur a terme les funcions atribuïdes als museus, sempre que els seus titulars garantisquen almenys la visita pública, en horari adequat i regular, l'accés dels investigadors als seus fons i les condicions bàsiques de conservació i custòdia d’estos. (Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià)



Cens d'instal·lacions esportives 1997

Instal·lació esportiva: és el lloc en què s'ubica almenys un espai esportiu, ja siga de tipus convencional - en el qual es pot practicar esport reglat si es complix amb tots els requisits que la federació imposa-, no convencional -com pistes de birles, circuits de motor, rocòdroms, etc.-, o bé no reglamentari perquè no es complixen els requisits de pavimentació i/o les mesures reglamentàries.


Cens d'instal·lacions esportives 2005

Instal·lació esportiva: instal·lació formada per aquells espais esportius i complementaris situats en un recinte comú i que tenen un funcionament dependent i homogeni. Als efectes del Cens Nacional d’Instal·lacions Esportives 2005 i atenent les característiques bàsiques dels espais esportius, estos es classifiquen d’acord als grans grups següents:

a. Convencionals: espais construïts per a la pràctica esportiva corresponents a les tipologies més tradicionals. Disposen de referents reglats amb dimensions establides, tot i que no s’hi ajusten en tots els casos. Els espais convencionals són els espais de pràctica característica d’instal·lacions com ara: pistes, frontons, pavellons, camps, piscines, sales, velòdroms, pistes d’atletisme, etc.

b. Singulars: espais contruïts per a la pràctica esportiva i, tot i que pot estar reglada, presenten unes característiques adaptades a cada tipus. Són espais més específics i, generalment, tenen uns requeriments espacials que fan que la seua distribució siga desigual sobre el terrritori. Els espais singulars són els espais de pràctica característics d’instal·lacions com ara: camps de golf, estacions d’esquí, circuits de velocitat, carrils de bicicleta, camps de tir, etc.