EDIFICACIÓ I HABITATGE

Estadística de construcció d'edificis

Qualsevol obra major que es vaja a realitzar necessita la llicència municipal d'obres corresponent. És este un tràmit que genera una informació privilegiada per al coneixement del nombre i les característiques de les edificacions que es posen en marxa així com de les vivendes que, si és el cas, es generen.

Esta informació està ordenada i sistematitzada de tal manera que l'agregació d'obres de nova planta, demolicions i rehabilitacions facilite dades anticipades sobre l'evolució dels parcs d'edificis i de vivendes, si bé ha de tindre's en compte que la investigació no es realitza sobre execucions materials sinó sobre projectes d'obra.

La informació es referix a les Obres majors d'Edificació. Als efectes d'esta estadística es definix obra major d'edificació com aquella construcció, instal·lació o obra per a la qual s'exigix obtenció de llicència d'obra per a la qual cosa haurà d'adjuntar-se un projecte complet de construcció firmat per un tècnic competent i visat en el col·legi professional que corresponga.

Llicència d'obra: és l'autorització administrativa que expressa l'adequació d'un projecte d'obra a les ordenances urbanístiques.

Edificació de nova planta: és aquella obra major que dóna lloc a un nou edifici, independentment de si ha existit demolició total prèvia d'un altre edifici o no.

Rehabilitació: és obra major, que a diferència de l'anterior no dóna lloc a la construcció d'un nou edifici sinó que s'actua sobre els ja construïts.

Demolició: és l’enderrocament total o parcial d'un edifici.

Estadística de transaccions immobiliàries

L'Estadística de transaccions immobiliàries difon el nombre de compravendes de vivendes formalitzades en escriptura pública davant de notari. No inclou les vivendes que han sigut objecte de transmissió a través d'actes jurídics diferents de la compravenda. El municipi que es té en compte és aquell on radica la vivenda –lliure o protegida- objecte de la compravenda. L'estadística és elaborada pel Ministeri de l’Habitatge a partir de dades administratives, generades en les notaries i enviades al ministeri pel Consell General del Notariat, amb depuració i validació prèvies. Les dades trimestrals difoses per la font han sigut agregades per a obtindre els totals anuals.

L'estadística distingix els tipus de vivenda següents:

- Vivenda nova: aquella per a la qual la compravenda considerada és la primera transmissió en escriptura pública. Normalment és la realitzada pel promotor o constructor en favor del primer adquirent.
- Vivenda de segona mà: en cas contrari.

Pla d'habitatge

Es consideren actuacions protegides en matèria d'habitatge i sòl aquelles que siguen qualificades com a tals per la Generalitat Valenciana i donen lloc a la concessió d'ajudes als seus promotors, adquirents, adjudicataris i arrendataris per part de l'administració pública. Tindran la consideració d'actuacions protegides, cada una sota les condicions específiques que regula la legislació aplicable, els habitatges de nova construcció, l'adquisició d'habitatges existents, la rehabilitació d'àrees, edificis, habitatges i equipaments i les experiències pilot amb vista al foment del habitatge sostenible.

Qualificacions: reflectixen el nombre d'habitatges afectats per actuacions protegibles, els promotors de les quals han presentat els expedients de sol·licitud i qualificació segons la normativa i d'acord amb els distints règims d'actuacions protegibles en habitatge de protecció oficial privada. Segons la seua situació administrativa, seran provisionals o definitives.

Visats: (per a l'adquisició d'habitatges existents): és l'acte pel qual l'administració confirma que es complixen les característiques que la norma exigix per a accedir al finançament qualificat quan s'adquirix un habitatge existent.

Habitatges de Protecció pública de Nova Construcció (VPNC): són aquells que es destinen a domicili habitual i permanent i la superfície útil dels quals no excedix de 90 m². Per la seua condició, este tipus de vivendes gaudixen d'unes condicions de finançament especial i tenen els preus de venda i renda limitats.

Habitatge existent: aquells habitatges que per les seues característiques de superfície i preu, junt amb les que el comprador tinga de nivell de renda i condicions econòmiques, poden gaudir d'ajudes per a la seua compra. A diferència de les VPNC, que tenen una qualificació prèvia, els habitatges existents es convertixen en tals quan estos dos requisits coincidixen.

Rehabilitació: són les actuacions, obres, que es realitzen per a millora de les condicions dels habitatges o edificis. Les obres que es poden portar a terme requerixen la prèvia qualificació d'actuacions protegides per part de la Generalitat Valenciana.

Planejament urbanístic municipal

Informació sintètica de caràcter territorial obtinguda a partir dels instruments de planejament general vigents.

En analitzar el planejament general vigent en els municipis de la Comunitat Valenciana ens trobarem amb quatre tipus de plans diferents: Plans Generals d'Ordenació Urbana, Normes Subsidiàries de Planejament, Projectes de Delimitació de Sòl Urbà i Plans Generals de la LRAU (Llei 6/1994, de 15 de novembre, Reguladora de l'Activitat Urbanística).

La informació arreplega determinades dades relatives a l'ordenació urbanística estructural del planejament municipal. En concret, es dóna informació relativa a:

- la classificació del sòl
- la qualificació del sòl

Així mateix, tindrem sis classes de sòl: urbà, urbanitzable programat, urbanitzable no programat, apte per a urbanitzar, urbanitzable i no urbanitzable. A efectes pràctics, estes sis classes es reduïxen a tres: urbà, urbanitzable i no urbanitzable. És a dir, el sòl urbanitzable programat, el no programat i l'apte per a urbanitzar s'inclou dins del sòl urbanitzable genèric. Açò és així ja que el règim d'estos sòls és el de l'urbanitzable de la LRAU.

Cens de Població i Vivendes 2001

Els Censos de Població i Vivendes són una operació estadística que es realitza cada 10 anys, en la qual s'arreplega informació sobre les característiques sociodemogràfiques de tota la població resident en el país i determinades característiques de les vivendes i edificis existents en tot el territori espanyol.

L'objectiu principal dels Censos de Població i Vivendes és determinar el nombre d'habitants, vivendes i edificis per a les diverses àrees geogràfiques i administratives, i obtindre una descripció de l'estructura, sobretot de la població, des de distints punts de vista, per a permetre l'elaboració i avaluació de polítiques demogràfiques, sanitàries, educatives, assistencials, mediambientals, etc. Els Censos permeten tindre coneixement del nombre i la distribució de la població, la composició familiar, l'envelliment de la població, la població estrangera, els canvis de residència de la població, la població que està cursant estudis, l'activitat i l'ocupació, la vivenda, etc., amb un gran nivell de desagregació geogràfica.

Resident: persona física que en el moment censal té la seua residència habitual a Espanya.
Al conjunt de residents d'una determinada divisió politicoadministrativa se li denomina població resident (concepte totalment equivalent a l'antic de població de dret) o, simplement, població.

Vivenda col·lectiva: vivenda destinada a ser habitada per un col·lectiu, és a dir, per un grup de persones sotmeses a una autoritat o règim comú no basats en llaços familiars ni de convivència.

Vivenda familiar: vivenda destinada a ser habitada per una o diverses persones, general però no necessàriament unides per parentiu, i que no constituïxen un col·lectiu.

Nucli familiar: unitat jeràrquica intermèdia entre el resident i la família. La idea de nucli familiar correspon a una concepció restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més estrets.

Hi ha quatre tipus de nucli familiar:

a) Matrimoni o parella sense fills.
b) Matrimoni o parella amb un o més fills.
c) Pare amb un o més fills.
d) Mare amb un o més fills.

Per a formar part del nucli, un fill ha de ser fadrí i estar no emparellat.

Per a la determinació dels nuclis s'ha de tindre en compte a més que:
La relació pare (mare)-fill té preferència sobre la de fill-pare (mare); és a dir, si un fill fadrí i no emparellat és al seu torn pare d'un fill fadrí i no emparellat, ambdós formen un nucli de tipus c) i, per tant, aquell, a pesar de ser fadrí i no emparellat, no forma part del nucli dels seus pares.
La relació de parella té preferència sobre la relació fill-pare (mare).

Llar: grup de persones residents en la mateixa vivenda familiar.

Família: grup de persones que, residint en la mateixa vivenda familiar (per tant formant part d'un llar), estan vinculades per llaços de parentiu, ja siguen de sang o polítics, i independentment del seu grau. Les diferències entre llar i família són:

a) La llar pot ser unipersonal, mentre que la família ha de constar, almenys, de dos membres.
b) Els membres d'una llar multipersonal no han d’estar emparentats necessàriament, mentre que els membres d'una família sí.